TENNIS I UN BON DINAR

Aquell cap de setmana va tocar jugar a tennis. Un altre esport que podem afegir a la llista, encara que el Dani i jo hem de reconèixer que ens agrada més el pàdel perquè la pista és més petita i és més fàcil tocar la pilota. 

Vam poder jugar en dos equips: jo anava amb la meva parella i el Dani amb un amic que aquell dia es va apuntar a l'activitat. Vam començar pilotejant una mica i després vam decidir fer un petit partit amb punts. Ràpidament ens vam cansar, ja que és molt difícil poder fer-ho del tot perfecte, així que vam seguir pilotejant gairebé tot el matí. 

Més tard, el Dani va voler jugar un sol partit amb el seu amic, mentre la meva parella i jo miràvem i fèiem d'àrbitres. El Dani és molt competitiu i fins i tot es tirava al terra per poder tocar la pilota. Realment viu l'esport i és divertit veure com juga. 

Després de jugar a tennis la gana podia amb nosaltres, així que vaig convidar-lo a dinar a casa. Vam fer macarrons per dinar i van sortir molt bons! 

A en Dani no li agrada gens el tomàquet de cap mena, ni fregit ni el ketchup que agrada a gairebé tots els nens. Així que vam fer una d'invents per fer una salsa dels macarros que li agradés. 

Aquell dia va ser un diumenge complet i les hores van passar volant. Vam poder practicar esport i dinar d'allò més bé. Així que no podíem demanar res més!