UN BON COMIAT AL MONTSENY

Malauradament ha arribat la hora del comiat massa aviat. Aquesta setmana vaig trobar-me amb la notícia de que el Dani se'n tornava a Sevilla a viure. 

Realment ha estat una setmana trista, ja que el Dani i jo havíem congeniat a la perfecció i sentia la necessitat d'acabar aquest projecte amb ell. 

Abans de que marxés, vaig decidir que volia portar-lo al Montseny, ja que mai havia vist ni tocat neu, així que no ho vaig pensar dos cops i el dia abans de que marxés vam anar-hi. 

Veure com estava d'il·lusionat va fer-me molt feliç. 

Vam agafar el cotxe pel matí i vam anar a comprar uns entrepans per poder dinar i passar el dia allà. 

Abans d'anar a buscar els amics que ens acompanyarien, vaig donar-li un petit regal al Dani per ser ja l'últim dia que podria estar amb ell. 

Com se li van trencar els guants de porter que tenia, vaig regalar-li uns de nous. Vaig creure que seria un bon regal, ja que tota cosa que estigui relacionada amb l'esport li encanta. 

De camí al Montseny. vam començar a veure neu pels voltants de la carretera, així que corrents ens vam parar perquè el Dani pogués tocar-la i jugar amb ella. Vaig emportar-me una de boles de neu! Va ser molt divertit, ell estava molt content i jo també, ja que havia aconseguit el què m'havia proposat. 

Després d'això, vam seguir pujant fins arribar a un pàrquing on vam poder deixar el cotxe i seguir la ruta caminant. 

Durant el camí hi havia molt de fang i el Dani va quedar-se enfonsat dins. Vam riure molt perquè al voler sortir, una vamba va quedar-se-li dins i vam haver de fer maniobres amb un pal per poder treure-la d'allà. Com sempre, el Dani havia de fer de les seves!

Seguint el camí, vam arribar al llac de Santa Fe del Montseny, on vam estar una bona estona tirant pedres. El Dani volia aconseguir que fessin salts a l'hora de tirar-les. Va costar però finalment va poder tirar una pedra i que fes tres salts.

Més tard, vam creuar el riu per un pont de pedra i vam parar-nos una estona amb unes oques que vam trobar. El Dani s'hi va acostar bastant per tirar menjar, però semblava que les oques no tenien molta gana, ja que no van menjar en cap moment.

   

Va ser allà on ens vam parar a menjar una bossa de patates per agafar forces. Nosaltres sí teníem gana! 

Per la ruta del riu no hi havia neu en cap lloc, així que el Dani no parava de demanar-me que tornéssim a l'inici de la ruta on sí havíem trobat.

Així que vam tornar allà, on el Dani va poder jugar i també ens vam poder asseure en unes taules per dinar. 

 

 Després de dinar, vam adonar-nos que començava a ploure i vam decidir anar-nos, ja que teníem por que comencés a nevar fort. De camí cap a casa, com sempre, el Dani i jo ens vam quedar adormits. Passar el dia al camp realment és molt cansat. A més, va ser un dia ple d'emocions diferents. 

Aquell dia vaig ser molt pesada amb les fotos (més de l'habitual), però volia que quedés retratat aquell dia com el més especial de tot el projecte.

Sort que al Dani li agraden les fotos i no acostuma a queixar-se :P

Quan vam arribar a Blanes, vam decidir tornar a anar a la bolera, per així acabar de fer un bon comiat, com li agrada al Dani. 

Vam jugar dues partides i el Dani va quedar dels primers. Jo sóc tan dolenta! Sempre es desvia la pilota als laterals i poques vegades m'arriba a tocar alguna bitlla. 

El Dani volia posar-me les barres com a ell, perquè deia que així jugaria millor i no m'enfadaria tant, però crec que tot i així jugar no se'm donarà mai massa bé. 

Després de la bolera, va arribar el pitjor moment del dia: el comiat. Em va ser molt complicat haver d'acomiadar-me d'ell, ja que li havia agafat un carinyo increïble i volia seguir fent activitats amb ell i fent-lo feliç, com creia que havia fet durant aquests últims mesos.

Ja hem quedat que a l'estiu vindrà de vacances i m'avisarà per a què poguem passar un dia junts. 

Encara que hem acabat el projecte abans de temps, crec que realment hem assolit l'objectiu marcat: hem après molt l'un de l'altre. Han estat uns mesos especials i ens emportem un gran record d'aquest projecte. Que com bé diu el títol, per a nosaltres ha estat MÉS QUE UN PROJECTE.